Autor: Gerard Minguell Cortés

Declaro que aquesta tasca és fruit del meu esforç i no he utilitzat intel·ligències artificials.

A causa del grau d’expertesa del Daniel Casals i Martorell en aquesta matèria aquest llibre és molt fiable. Està ben fonamentat (a partir d’estudis d’ell mateix i altres il·lustres d’aquesta temàtica) i compta amb una perspectiva històrica. A més és recolza sobre arxius i institucions rellevants i té el suport de la Generalitat de Catalunya.

M’interessen els dos primers capítols. El primer em definirà i descriurà què és un procés d’estandarització i quin és el català que es fa servir als MC. El segon, m’interessa perquè és la cronologia dels models de català en els MC. Al principi del document, ja m’anuncia que és un llibre interessant si vull saber l’evolució de la llengua originada pels MC.

2. López López, B. (2023). Informe de la comunicació a Catalunya 2021-2022.

Igual que l’anterior aquest informe està elaborat per autors experts en la matèria. Hi formen part en la confecció cinc universitats catalanes i tres de la resta de l’estat espanyol. S’enorgulleixen del rigor científic i de la feina de documentació. Finalment, per apuntalar el grau de confiança tenen a la Generalitat darrere.

Aquest informe m’aportarà una visió actualitzada sobre quines entitats són mitjans de comunicació, el seu abast i impacte sobre els consumidors. O sigui, m’interessa principalment el bloc 2 (mitjans i indústries de la comunicació i la cultura) Alhora, em pot resultar aprofitós el punt 4 del Capítol 1 i el Capítol 2 del 1r bloc. Aquest últim em donarà una idea sobre la quantitat que invertim, i en què.

3. i Baltrons, F. B. (2022). La història contemporània de la llengua catalana: una evolució paradoxal. Llengua nacional: publicació de l’Associació Llengua Nacional, (118), 6-10.

És professor agregat de la UB del grau de filologia catalana, amb diverses publicacions.

Aquest article em servirà per comprendre què és la minorització de la llengua i en quins escenaris té lloc. És curt i agradable de llegir. És necessari que sigui així perquè els altres documents són més pesats.

4.  Guzmán Pitarch, J. R. (2005). La llengua catalana en el marc de les llengües minoritzades europees.

Catedràtic i investigador (amb dos projectes d’investigació) de la Universitat  Jaume I de Castelló de la Plana.

Aquest article em servirà per contextualitzar el grau de minorització de la llengua catalana. Em servirà per situar la llengua i desmitificar una mica aquest concepte, que en sé molt poc d’ell. Em sembla un pèl antic (2005) però crec que ja fa el fet.

5. Vila i Moreno, F. Xavier. (2016) Sobre La vigència de la sociolingüística del conflicte i la noció de normalitat lingüística. Treballs De sociolingüística Catalana, Vol. 26, p. 199-217.

Aquest home és ni més ni menys l’actual secretari de política lingüística del Departamento de cultura de la Generalitat de Catalunya. A més, és secretari de sociolingüística catalana.

L’interès ve precedit pel cridaner que em sembla el concepte “sociolingüística del conflicte”. A continuació, m’he adonat l’adequació de la sociolingüística dins del meu assaig. Vull donar compte sobre la relació entre la societat i la llengua, com a fonament de la voluntat de preservar-la. Aquest article pot ser el punt de partida, de la contraposició que parlo més avall (*).

6. Strubell, Miquel. «El paper dels mitjans de comunicació en la normalització lingüística». Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, 1982, Núm. 5, p. 13-26.

Premi de Sant Jordi 2022. Al principi tenia la mosca darrere l’orella perquè és un document del 1982, però veient el respecte que genera i que malauradament va morir l’any passat, veig amb bons ulls incloure’l.

L’interès amb aquest article és originat perquè conjuga els conceptes dels altres documents analitzats. Em pot anar bé per cohesionar, per dotar l’assaig d’un sentit unitari. Podria ser que necessiti un altre document que expliqui detalladament què és la normalització lingüística, fins i tot abans que llegeixi el document 5.

Per ara m’aturo per llegir i analitzar aquests sis documents. La meva intenció és incloure una contraposició(*) entre els partidaris del puritanisme i resistents als canvis (he vist un article molt farragós, però interessant de’n Narcís Garolera) i el posicionament més conformista amb la transformació, l’hibrisme o conceptes per l’estil (article d’en Klaus D. Pusch i Johannes Kabatek). He de veure si té cabuda i si tinc temps. Tanmateix, potser per motius de proximitat, alguns documents dels últims de la bibliografia redunden. Un altre tema que em molesta és que tots són homes i la majoria de Catalunya. El meu assaig és potencialment parcial.

La bibliografia no està ordenada per ordre alfabètic, sinó per l’ordre de l’assaig o proximitat temàtica.